ESPECIAL: LA CONSTRUCCIÓ DE NA XUPI

El viatge a Ítaca de na «Xupi»

Article d’opinió

per Maria Llompart

La idea va aparèixer fa més de 17 anys, en un sopar entre dues parelles de bons amics, na Loli i en Jaume, els meus pares, i en Jordi i na Sedes. Un bot per gaudir de la mar i del vent menorquí durant els futurs anys de jubilació. Però la idea i el projecte van quedar aparcats, en punt mort, durant 10 anys perquè la vida tenia uns altres plans i la nostra mare va partir cap a l’infinit. La llenya i el material preparats van quedar oblidats en un racó del taller de Sa Colàrsega. El mestre d’aixa va necessitar un llarg temps per recuperar l’energia, la força i la inspiració necessàries per començar la construcció d’aquest darrer bot tan especial.

Fa 6 anys enrere, un bon dia, les màquines del taller es van encendre, l’olor de serradís va tornar a inundar el pla de Sant Joan i el mestre d’aixa va començar a serrar les primeres costelles. I així va començar un procés creatiu lent i minuciós que va durar 4 anys. Els que hem tingut la sort i el privilegi d’acompanyar-lo durant aquests anys podem donar fe que el mestre d’aixa és una persona que fa les coses al seu ritme, constant i manyós. A foc lent, i amb una gran dosi de paciència, ha donat cos i forma a un bot únic mig menorquí, mig faluca egípcia que és una autèntica joia, una obra que perdurarà més enllà de les nostres vides. M’atreviria a dir que na «Xupi», un nom que va sorgir en uns anys de viatges familiars navegant pel riu Nil d’Egipte, és molt més que un bot, és l’obra immortal del nostre gran faraó.

El procés de creació ens ha permès també a tots els qui hem passat pel taller durant aquest anys fer un viatge en el temps i contemplar, amb calma i tranquil.litat, com eren les feines ancestrals d’un ofici artesà que crea art i bellesa amb les mans. Tota una lliçó de vida davant un món que gira de cada vegada a un ritme més frenètic i accelerat. La construcció de na «Xupi» també ha estat una oportunitat brillant d’aprenentatge i formació perquè el meu germà, qui ara representa el relleu generacional de l’ofici de mestre d’aixa, hagi après les tècniques més antigues amb precisió i detall.

A més del dia d’inici de la construcció, hi ha dues dates molt especials que no oblidarem:

El 21 de juny del 2015 es van col.locar les lletres del nom de na «Xupi» i es van fer els darrers retocs. Lluent i preciosa va abandonar per sempre el taller on va néixer i, amb l’ajuda d’amics i familiars, es va realitzar la botadura d’inauguració a Sa Colàrsega del port de Ciutadella. Na «Xupi» es va llençar a la mar amb una botadura emotiva i autèntica, com es feia antigament. Un moment molt especial que sempre guardarem a la memòria.

El 3 de setembre del 2016 na «Xupi» es va vestir de gala per navegar rumb a un dia ple d’emoció i bellesa: el meu casament a Sa Farola. A la vida hi ha imatges, llocs i moments que són sagrats, instants on sembla que el temps s’atura i una finestra s’obre al cel. Ni en els meus millor somnis m’hauria imaginat que tota aquella llenya plena de pols i apilada durant anys al taller de Sa Colàrsega podria convertir-se algun dia en una faluca nupcial i ser la protagonista d’un dia mariner irrepetible, únic i màgic.

El viatge de na «Xupi» a Ítaca i el nostre ha estat, com diuen els versos de Kavafis, difícil, llarg, ple d’aventures i experiències. Tots tenim les nostres pròpies Odissees d’Homer, però el trajecte ens ha enriquit i ha valgut molt la pena. Gràcies Mestre!

(I)

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

I-Kavafis (Adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba).

Fotografies: Álex Olea i Miguel Ángel Pedrera